Gairebé qualsevol cosa que pugui suportar un material, liquid o no, d'una forma més o menys estable pot servir-nos per capturar la seva empremta o com a motlle. Aquests característica ens garanteix una gamma ben assortida de possibilitats per a treballar.
L'entorn
Com feien en temps antics, la nostra simple petjada pot servir per extreure'n un positiu. La terra que es mou sota el nostre pes pot ser un perfecte contenidor, com també ho poden ser les escorces dels àrbres o l'espai que deixen les pedres al ser desplaçades.
Pedra
La pedra tallada pot servir per abocar-hi, primordialment, metall. Usat, com avançàvem, durant les edats dels metalls, el sistema és avui bastant obsolet, podent optar en canvi per l'ús d'arena o xamota d'entre altres. La pedra és laboriosa de tallar i d'encaixar.
Guix
A nivell general, el guix (de paret o escaiola) és el material més accessible per tots per a realitzar motlles i reproduccions. La seva fàcil manipulació i la seva ràpida conformació el fan òptim per l'activitat. Desafortunadanent, requereix un llarg temps d'assecatge per a poder treballar-hi de manera correcta. El guix, a banda de com conformador directe del motlle, sol esdevenir l'esquelet de motlles de silicona o alginat, aportant a aquests la rigidesa que necessiten. És habitual trobar els motlles d'aquest material realitzats en diferents peces per adaptar-se al model en qüestió. Per evitar deformacions en el motlle, sol ser recomanable guardar-les juntes, subjectes amb una goma. De la mateixa forma, per evitar l'absorció d'humitat de la zona de reproducció, és recomanable tractar-la amb una solució de Goma Laca, abans d'aplicar una capa de sabó o cera perquè no s'hi aferrin les reproduccions.
Fusta / Contraplacat (encofrats)
La fusta, encolada, clavada o subjectada amb fang o guix o altres mètodes resulta un material òptim i reutilitzable per fer, primordialment, de contenidor de formigons i similars. Ara bé, hem de comptar amb les propietats orgàniques del material i la seva tendència a inflar-se amb la humitat, especialment si usem taulers de melanina (taulers de cuina, en les seves parts no cobertes) o DM. A aquest fet hi hem de sumar la seva tendència de deformar-se a o a deixar marques (relleus) degut a la seva veta; ara bé què podem jugar amb aquesta carta estèticament. No és necessari aplicar-hi un desemmotllant si estem treballant amb formigó, però sí si ho fem amb escaiola: la fusta absorbeix la humitat i podría provocar-hi un assecatge desigual.
Fang
Malgrat no ser un material d'emmotllat sinó eminentment de reproducció i de conformació de models, el fang pot usar-se com a motlle per treballar-hi directament amb escaioles o resines. Tanmateix és un material que, si bé pot donar resultats intermitjos, és assequible i còmode de treballar com tots sabem. No és necessari que hi apliquem cap desemmotllant, però tinguem en compte que és fàcil que en trenquem l'estructura amb cada còpia, deteriorant-se ràpidament.
Resina
D'origen químic, les resines per fer motlles solen ser les de polièster o epoxídiques, combinades amb l'addició de fibra de vidre en forma de tela. Degut a les seva característica lleugeresa en aquesta combinació, els motlles de resina solen ser molt bona opció per realitzar reproduccions de grans dimensions i/o mida real. La contra del material és la toxicitat del seu tractament, molt nociu i brut, a més de no ser excessivament permeable a retocs. Les resines poden servir, com l'escaiola, d'esquelets d'una part de silicona i no necessiten desemmotllant encara que sigui recomanable.
El material per excel·lència per reproduir sèries d'objectes. Les seves característiques d'elasticitat i fidelitat la fan ideal per ser usada com eina. Naturalment, les seves característiques la fan relativament cara, pel que sol usar-se només com a primera capa "de contacte" amb l'objecte a copiar, essent envoltada després d'escaiola o d'un material més dur. Una opció per sortir del pas, de no tenir silicona en dos components és usar la seva homòloga en tub (segelladora), amb uns resultats inferiors o no excessivament més barats. No necessita desemmotllant.
Usats en les consultes odontològiques per extreure motlles d'aparells dentals, els alginats són usats en el món de l'escultura i del disseny precisament per la seva gran concreció. Els alginats reprodueixen, amb el seu pols fi mesclat amb aigua, fins l'últim registre de la superfície interessada. Amb un treball de temps molt curt (-10 minuts) i neutralitat al tacte, l'alginat és molt apropiat per extreure negatius de parts del cos humà. Degut a la seva consistència molt dèbil, poc elàstica i rígida, és obligatori cobrir el material amb una capa de guix o gassa de guix a mode d'esquelet. El positiu del motlle (difícilment més d'un) s'ha d'extreure preferentment en les hores següents a la realització del mateix, perdent l'alginat gran part del seu volum i propietats en el temps.
Gomes / Cautxús
Les gomes, elàstiques i resistents a la temperatura, solen usar-se principalment per a la confecció de motlles de joieria per emplenar amb cera, destinada més tard a la foneria. El treball a petita escala fa que les gomes puguin ser treballades en blocs relativament grans i compactes encara que lleugers, demostrant una reproductibilitat molt bona. Preparats per usar-se amb cera, no necessiten desemmotllant.
Arena d'emmotllat
L'arena d'emmotllat és un compost mineral especialment tractat per aconseguir un grau extrem de compactació per a la realització, sense altre aglutinants que la pressió i la humitat, de motlles de foneria, no sent apta pels altres materials. L'avantatge de les arenes d'emmotllat és la seva capacitat de reciclatge i la seva economia de mitjans, essent només arena.
Xamota (guix+arena)
La xamota és la mescla a parts iguals de guix i escaiola que, amb l'afegiment d'aigua, conforma una pasta que, una vegada fraguada i cuita, esdevé un material perfecte per fer motlles de foneria. Ara bé, es tracta d'un material bast, amb tendència a produir bombolles si no es realitza bé. És, a més, pesat i s'ha de reforçar amb una malla de ferro. Al contrari que altres mètodes de foneria, emperò, és assequible a totes les butxaques. Sempre és motlle perdut (es destrueix quan s'extreu la peça del seu interior) i no necessita desemmotllant.
Closca Ceràmica (Cascarilla)
La closca ceràmica és un mètode d'emmotllat utilitzat també a la foneria. Es tracta d'un compost de dos components (Sílice Col·loïdal i Moloquita) que es mesclen per obtenir una pasta que s'aplica sobre un original en un material fusible. Les capes de pasta fresca s'arrebossen amb la Moloquita en sec fins aconsegueix un gruix d'uns quants mil·límetres, suficients per mantenir l'estabilitat del conjunt. La peça es cou a alta temperatura, cremant el model a l'interior i curant la closca ceràmica, deixant-la buida i llesta per emplenar de qualsevol metall. El motlle es trenca per extreure'n la peça. La closca ceràmica té l'avantatge d'adaptar-se a la forma del model, reproduint-lo de forma fidel. És, per contra, un producte car i laboriós de treballar.
Motlles reciclats
Qualsevol objecte pot sevir-nos per extreure'n una textura o una sèrie interessant. Les capses d'ous, sense anar més lluny, són objectes d'usar i tirar que ens poden ser útils. No perdem de vista les escombraries durant el procés creatiu.
